Aqui s'inclouen dues actes, atès que he fet el mateix en totes dues només que amb gent diferent. Tracta d'explicar "el Puzzle d'Aronson". La setmana passada ho faig fer amb na Lidon, na Cristina i en Dani i aquesta amb en Pere (personalment) en Bernat, n'Eleine i un nou que s'ha afegit al seminari: en Josep de Música.
A tots els ha semblat molt bé aquest estil metodològic cooperatiu i el veuen força aplicable a les seues classe de matèries tan diferents com: naturals, E.Física, anglès, plàstica, música i matemàtiques. Els vaig comentar que plantejaren unes sessions a través d'aquest sistema i que ho exposaríem al seminari després de Nadal, després, evidentment, ho hauríem de posar en pràctica a classe i així comprovaríem el grau de satisfacció que tenim en fer coses diferents.
Na Lidon em preguntà que com sabia aquestes coses que on havia après i en Bernat i en Josep també. Els vaig dir que simplement era una qüestió de relacionar-se amb gent amb qui comparteixes afinitats. Li dec molt a "Poar" , el grup de treball al qual pertany. Durant la xerrada van sortir coses molt interessants. Per exemple en Bernat comentava que quan l'expert torna al grup de referència i fa la classe a tots els seus companys podia encarregar-se d'avaluar al company. També va sortir el tema de triar els continguts a l'hora d'ensenyar el que volem jo vaig posar l'exemple de malabars en una xerrada i d'activitats de muntanya en una altra. En totes dues temes surten moltes de lletres i el fet triar-ne unes (les que siguin) pot dependre dels estudiants i no de nosaltres. Els vaig comentar de fer una assemblea i arribar a un consens. També els vaig parlar de com ho temporalitze, del calendari de sessions (per veure a quin expert del grup de referència li toca fer la classe) i dels problemes que a mi m'han sorgit en posar-ho en pràctica. Els he incidit en que els estudiants han de conscienciar-se en el projecte. S'han d'involucrar i han de començar a responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge i del dels seus companys (tutoritzar-se). A més, fins i tot, vam incloure adaptacions alhora de repetir número (i que no estiguen d'experts tot sols sinó acompanyats) aquells estudiants que tenen més problemes d'aprenentatge. En Bernat posava l'exemple de n'Aina Jaldon una nina de la seua tutoria que és de NEE (necessitats educatives especials).
Aquesta setmana ha estat intensa perquè hem tingut reunions d'avaluacions. El millor de tot van ser unes frases postumes d'una tutora que va dir: "...A aquesta alumna li agrada riure". (Supose que tots ens preguntem: i a qui no?); "El psicòleg ha dit que si vol fer feina ho farà i sinó no..." (en referència a la visita d'un alumnne al psicòleg. Dic que jo que aquest veredicte és aplicable a tothom i no només a un infant que li costa estudiar i fer els deures). Hauriem de reflexionar sobre aquests comentaris no creieu?
divendres, 19 de desembre del 2008
dimecres, 3 de desembre del 2008
Acta 3-12-2008
Assistents: n'Eleine, en Bernat, en Pere, na Cristina i en Dani (Hi som tots més na Lidon que tot i que noi li contaran les hores vol estar d'oient)
Comencem xarrant sobre els articles. En Dani planteja que les propostes de les quals es parla tocant allò de triar (continguts, temes, U.D, etc) està constrenyit per un curriculum tancat que no deixa a poder-ho fer. Parla de tres conceptes: triar, educar i instruir i diu que, per exemple, en dibuix tècnic ell tan sols pot instruir perquè no se'n poden sortir d'allò que diu el currículum que se suposa que els estudiats han de d'aprendre. A més que són temes molt tècnics i pot oberts al descobriment.
Na Cristina diu que a ella, en certa mesura, li passa el mateix. En canvi n'Eleine diu que com que ella fa una segona llengua i és una optativa: alemany, el currículum està tan obert que pràcticament és la professora que ho ha de fer tot, és a dir, parla d'una programació oberta i no tancada com els passava a en Dani i na Cristina.
A en Bernat que dóna matemàtiques li passa el mateix, però diu que depèn de la predisposició del professor el fet que es pugui triar o no i no tant del currículum.
En Dani diu que a ell li agradaria poder incloure l'atzar i el joc en la seua metodologia ja que això és un dels fonaments de la creació artística.
Jo intervinc dient que la conselleria discrimina entre assignatures fortes i febles o maries, a les fortes com les obligatòries deixa un curriculum molt tancat i a les maries un més obert, com per exemple el cas de l'E.F.
Els dic que aquesta mateixa discussió també l'he tinguda amb altres docents: Com es va a poder triar si la conselleria ja ha triat per tu el que s'ha de donar?
Surt a la llum que planificar o programar totes les classes, en certa manera, és absurd perquè llavors estàs encaixonat en un guió que mai serà lliure perquè no es pot triar. Jo els dic que el que faig és que en la programació ja contemple el fet de treballar per projectes, d'autoavaluar-se,així com de metodologies cooperatives.
Els mostre el full d'autoavaluació que estic emprant a primer d'ESO i els explique de quina forma ho treballe. Bernat diu que què passa si un estudiant sempre es posa un deu. Jo li dic que sinó han complit els criteris no se'l pot posar i sinó es responsable i disciplinat com per a poder autoavaluar-se (pose l'exemple d'alumnes que passen de tot) llavors és el professor qui l'haurà d'avaluar i no ell mateix. Na Lidon comenta que ells han d'estar acostumats a treballar així, perquè això no ho fan a cap altra assignatura. Els dic que al capdavall és una qüestió d'hàbit. En el moment que s'habituen i que saben que ho han de fer en acabar la pràctica tots ho fan.
Quedem que en la propera reunió emprarem una aula ja que em cal una pissarra per explicar un tipus de metodologia cooperativa.
Comencem xarrant sobre els articles. En Dani planteja que les propostes de les quals es parla tocant allò de triar (continguts, temes, U.D, etc) està constrenyit per un curriculum tancat que no deixa a poder-ho fer. Parla de tres conceptes: triar, educar i instruir i diu que, per exemple, en dibuix tècnic ell tan sols pot instruir perquè no se'n poden sortir d'allò que diu el currículum que se suposa que els estudiats han de d'aprendre. A més que són temes molt tècnics i pot oberts al descobriment.
Na Cristina diu que a ella, en certa mesura, li passa el mateix. En canvi n'Eleine diu que com que ella fa una segona llengua i és una optativa: alemany, el currículum està tan obert que pràcticament és la professora que ho ha de fer tot, és a dir, parla d'una programació oberta i no tancada com els passava a en Dani i na Cristina.
A en Bernat que dóna matemàtiques li passa el mateix, però diu que depèn de la predisposició del professor el fet que es pugui triar o no i no tant del currículum.
En Dani diu que a ell li agradaria poder incloure l'atzar i el joc en la seua metodologia ja que això és un dels fonaments de la creació artística.
Jo intervinc dient que la conselleria discrimina entre assignatures fortes i febles o maries, a les fortes com les obligatòries deixa un curriculum molt tancat i a les maries un més obert, com per exemple el cas de l'E.F.
Els dic que aquesta mateixa discussió també l'he tinguda amb altres docents: Com es va a poder triar si la conselleria ja ha triat per tu el que s'ha de donar?
Surt a la llum que planificar o programar totes les classes, en certa manera, és absurd perquè llavors estàs encaixonat en un guió que mai serà lliure perquè no es pot triar. Jo els dic que el que faig és que en la programació ja contemple el fet de treballar per projectes, d'autoavaluar-se,així com de metodologies cooperatives.
Els mostre el full d'autoavaluació que estic emprant a primer d'ESO i els explique de quina forma ho treballe. Bernat diu que què passa si un estudiant sempre es posa un deu. Jo li dic que sinó han complit els criteris no se'l pot posar i sinó es responsable i disciplinat com per a poder autoavaluar-se (pose l'exemple d'alumnes que passen de tot) llavors és el professor qui l'haurà d'avaluar i no ell mateix. Na Lidon comenta que ells han d'estar acostumats a treballar així, perquè això no ho fan a cap altra assignatura. Els dic que al capdavall és una qüestió d'hàbit. En el moment que s'habituen i que saben que ho han de fer en acabar la pràctica tots ho fan.
Quedem que en la propera reunió emprarem una aula ja que em cal una pissarra per explicar un tipus de metodologia cooperativa.
Acta 28-11-08
Assistents: En Bernat, Na Cristina, En Pere i N'Eleine (Dani tenia guàrdia de pati)
Encetem el seminari lliurant dos articles per a la reflexió. Un sobre el grup de treball: Poar (al qual jo pertany) i un altre de "Cuadernos de Pedagogía" del número d'Octubre d'enguany. El primer tracta de la ideologia i sistema de treball que intenten posar en pràctica a les seues classes el grup Poar. El segon critica la manera tradicional de fer classe.
En vista que el camp que tenim per treballar aspectes llibertaris és molt ample i això pot acabar en no centrar-nos en allò que volem (per exemple, avaluació, tria de continguts, metodologia, context legislatiu i normatiu i adaptació i integració), n'Eleine i En Bernat diuen que el que més els interessa és l'àmbit metodològic, cosa a la qual assenteix na Cristina i en Pere.
Tocant els articles fem un petit repàs i els destaque punts com que ens empara la llei sobre el. A més també recalque el vessant anarquista del projecte (tocant la llibertat i la ideologia) cosa que em sembla que ha de quedar clara des del principi.
Com que hi ha gent que té guàrdies de pati decidim fer les reunions dimecres.
Per la propera sessió xarrarem dels articles, els quals donen per a pensar i reflexionar.
Encetem el seminari lliurant dos articles per a la reflexió. Un sobre el grup de treball: Poar (al qual jo pertany) i un altre de "Cuadernos de Pedagogía" del número d'Octubre d'enguany. El primer tracta de la ideologia i sistema de treball que intenten posar en pràctica a les seues classes el grup Poar. El segon critica la manera tradicional de fer classe.
En vista que el camp que tenim per treballar aspectes llibertaris és molt ample i això pot acabar en no centrar-nos en allò que volem (per exemple, avaluació, tria de continguts, metodologia, context legislatiu i normatiu i adaptació i integració), n'Eleine i En Bernat diuen que el que més els interessa és l'àmbit metodològic, cosa a la qual assenteix na Cristina i en Pere.
Tocant els articles fem un petit repàs i els destaque punts com que ens empara la llei sobre el. A més també recalque el vessant anarquista del projecte (tocant la llibertat i la ideologia) cosa que em sembla que ha de quedar clara des del principi.
Com que hi ha gent que té guàrdies de pati decidim fer les reunions dimecres.
Per la propera sessió xarrarem dels articles, els quals donen per a pensar i reflexionar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
