Acta 3-12-2008

Assistents: n'Eleine, en Bernat, en Pere, na Cristina i en Dani (Hi som tots més na Lidon que tot i que noi li contaran les hores vol estar d'oient)

Comencem xarrant sobre els articles. En Dani planteja que les propostes de les quals es parla tocant allò de triar (continguts, temes, U.D, etc) està constrenyit per un curriculum tancat que no deixa a poder-ho fer. Parla de tres conceptes: triar, educar i instruir i diu que, per exemple, en dibuix tècnic ell tan sols pot instruir perquè no se'n poden sortir d'allò que diu el currículum que se suposa que els estudiats han de d'aprendre. A més que són temes molt tècnics i pot oberts al descobriment.
Na Cristina diu que a ella, en certa mesura, li passa el mateix. En canvi n'Eleine diu que com que ella fa una segona llengua i és una optativa: alemany, el currículum està tan obert que pràcticament és la professora que ho ha de fer tot, és a dir, parla d'una programació oberta i no tancada com els passava a en Dani i na Cristina.
A en Bernat que dóna matemàtiques li passa el mateix, però diu que depèn de la predisposició del professor el fet que es pugui triar o no i no tant del currículum.
En Dani diu que a ell li agradaria poder incloure l'atzar i el joc en la seua metodologia ja que això és un dels fonaments de la creació artística.
Jo intervinc dient que la conselleria discrimina entre assignatures fortes i febles o maries, a les fortes com les obligatòries deixa un curriculum molt tancat i a les maries un més obert, com per exemple el cas de l'E.F.
Els dic que aquesta mateixa discussió també l'he tinguda amb altres docents: Com es va a poder triar si la conselleria ja ha triat per tu el que s'ha de donar?
Surt a la llum que planificar o programar totes les classes, en certa manera, és absurd perquè llavors estàs encaixonat en un guió que mai serà lliure perquè no es pot triar. Jo els dic que el que faig és que en la programació ja contemple el fet de treballar per projectes, d'autoavaluar-se,així com de metodologies cooperatives.
Els mostre el full d'autoavaluació que estic emprant a primer d'ESO i els explique de quina forma ho treballe. Bernat diu que què passa si un estudiant sempre es posa un deu. Jo li dic que sinó han complit els criteris no se'l pot posar i sinó es responsable i disciplinat com per a poder autoavaluar-se (pose l'exemple d'alumnes que passen de tot) llavors és el professor qui l'haurà d'avaluar i no ell mateix. Na Lidon comenta que ells han d'estar acostumats a treballar així, perquè això no ho fan a cap altra assignatura. Els dic que al capdavall és una qüestió d'hàbit. En el moment que s'habituen i que saben que ho han de fer en acabar la pràctica tots ho fan.
Quedem que en la propera reunió emprarem una aula ja que em cal una pissarra per explicar un tipus de metodologia cooperativa.