Acta 31-03-09. "Zeitgeist. Adendum"

Assistents tots menys en Josep i na Cristina.
Tot el claustre estava assabentat però només hi hem comparegut nosaltres, que som al cap i a la fi els més interessats.
La pel·lícula és un documental que fa pensar. Al llarg d'aquesta es van fent una sèrie de referències i reflexions sobre alguns temes cabdals en la nostra societat. En primer lloc s'al·ludeix a la corrupció incrustrada ja en l'inconscient. Un home vell i savi que parla en un discurs diu que cal trencar amb les velles normes, amb els patrons antics.
És fa un repàs de les institucions socials jurídiques i legals, les quals retroalimenten al capitalisme. L'economia americana es sustenta per la Reserva Federal i els Bons de l'Estat. A partir de la Reserva es creen els diners que en la majoria dels casos no són físics sinó que operen a través de transaccions telemàtiques. Açò el que crea és un deute que paradòxicament mai no es paga i per tant dóna lloc a una inflació que puja desmesuradament sense aturar. Avui aquesta inflació ha rebentat i les conseqüències són ben paleses: una crisi mundial global.
En segon lloc ens parlen dels sicaris econòmics amb exemples de com USA ha corromput durant anys Llatinoamèrica. Se cita l'intervencionisme de la CIA i als incorruptibles com Chavez i Fidel Castro.
Es fa una analogia entre l'Imperi Romà i la "Corpotocracy": que consiteix en grans corporacions empresarials i econòmiques que talment com en un imperi lideren el món a través del poder que tenen sobre la resta d'institucions. Això genera una globalització mundial (ja que aquestes corporacions operen a nivell mundial) així com contaminació i pobresa (en què cada cop s'augmenta més el buit entre els rics i els pobres). Els homes de negocis que treballen en aquestes corporacions són els vertaders terroristes. Són els que ho corrempen tot a fi de maximizar al màxim els seus guanys.
Fins aquí s'ha fet una revisió del neolliberalisme econòmic. A partir d'aquí en Fresco que és el gurú d'aquest moviment aporta les sol·lucions a tot aquest desficaci. En primer lloc diu que la societat mai no és establerta sinó que és emergent. Tampoc no és ètic preservar a les institucions socials (corrompudes). En segon lloc aferma que la política i la democràcia són una falàcia en tant que no solucionen els problemes que hi han. Segons l'autor allò que solventa els problemes és la tecnologia i no institucions com els bancs i les religions que per altra banda diu que són institucions falses. En tercer lloc parla de mancança, la qual cosa és la causa que pugen els preus atès que no hi ha abundància.
Per sortir de tot aquest embull neolliberal ens parla de "Venus Project" que sembla una ciutat de ciència ficció en la qual totes les velles supersticions, normes i patrons ha quedat fora. Aquesta nova societat emergent es basa en els recursos renovables i no contaminants i en el treball, cosa que donarà lloc a una abundància. El sistema econòmic és abolit per nous incentius i les màquines, la tecnologia allibera la gent del treball. Ens diu que les lleis actuals són la causa de problemes no resolts per això hi han més policies i presons i més mancança i depravació. Diu que l'educació ha de promoure un pensament crític. Provar i experimentar és bo. Ens aporta el terme de materialisme intel·lectual que fomenta l'estatus quo cosa que és insostenible. Es necessita un canvi. Un canvi radical sense religions ni diners.
Finalment es fa un alegat a l'acció a la unitat global per trencar el sistema imperant i així fomentar no ja el desnevolupament sostenoble sinó el decreixement. A hores d'ara el sistema que ens aguantava ha caigut per això hi han una sèrie de dogmes o directrius que cal seguir: no emprar els bancs, no fer cas dels "media" (llevat d'internet que ens salva), no deixar que cap conegut s'enroli en les forces militars, no emprar companyies energètiques i no afavorir el sistema polític. Així, al capdavall, es crea un massa de gent crítica. La revolució és de la consciència, la qual tan sols depèn de tu i de ningú més.
Un cop la pel·lícula ha acabat entre nosaltres transcorre un interval de silenci mentre sentim els útims segons de la banda sonora del documental.
Lidón expressa amb franquesa que es veu incapaç de tranmetre aquest coneixements. Definitivament a tots ens ha afectat el que hem vist.