Acta 19-12-09

Aqui s'inclouen dues actes, atès que he fet el mateix en totes dues només que amb gent diferent. Tracta d'explicar "el Puzzle d'Aronson". La setmana passada ho faig fer amb na Lidon, na Cristina i en Dani i aquesta amb en Pere (personalment) en Bernat, n'Eleine i un nou que s'ha afegit al seminari: en Josep de Música.
A tots els ha semblat molt bé aquest estil metodològic cooperatiu i el veuen força aplicable a les seues classe de matèries tan diferents com: naturals, E.Física, anglès, plàstica, música i matemàtiques. Els vaig comentar que plantejaren unes sessions a través d'aquest sistema i que ho exposaríem al seminari després de Nadal, després, evidentment, ho hauríem de posar en pràctica a classe i així comprovaríem el grau de satisfacció que tenim en fer coses diferents.
Na Lidon em preguntà que com sabia aquestes coses que on havia après i en Bernat i en Josep també. Els vaig dir que simplement era una qüestió de relacionar-se amb gent amb qui comparteixes afinitats. Li dec molt a "Poar" , el grup de treball al qual pertany. Durant la xerrada van sortir coses molt interessants. Per exemple en Bernat comentava que quan l'expert torna al grup de referència i fa la classe a tots els seus companys podia encarregar-se d'avaluar al company. També va sortir el tema de triar els continguts a l'hora d'ensenyar el que volem jo vaig posar l'exemple de malabars en una xerrada i d'activitats de muntanya en una altra. En totes dues temes surten moltes de lletres i el fet triar-ne unes (les que siguin) pot dependre dels estudiants i no de nosaltres. Els vaig comentar de fer una assemblea i arribar a un consens. També els vaig parlar de com ho temporalitze, del calendari de sessions (per veure a quin expert del grup de referència li toca fer la classe) i dels problemes que a mi m'han sorgit en posar-ho en pràctica. Els he incidit en que els estudiants han de conscienciar-se en el projecte. S'han d'involucrar i han de començar a responsabilitzar-se del seu propi aprenentatge i del dels seus companys (tutoritzar-se). A més, fins i tot, vam incloure adaptacions alhora de repetir número (i que no estiguen d'experts tot sols sinó acompanyats) aquells estudiants que tenen més problemes d'aprenentatge. En Bernat posava l'exemple de n'Aina Jaldon una nina de la seua tutoria que és de NEE (necessitats educatives especials).
Aquesta setmana ha estat intensa perquè hem tingut reunions d'avaluacions. El millor de tot van ser unes frases postumes d'una tutora que va dir: "...A aquesta alumna li agrada riure". (Supose que tots ens preguntem: i a qui no?); "El psicòleg ha dit que si vol fer feina ho farà i sinó no..." (en referència a la visita d'un alumnne al psicòleg. Dic que jo que aquest veredicte és aplicable a tothom i no només a un infant que li costa estudiar i fer els deures). Hauriem de reflexionar sobre aquests comentaris no creieu?