Assistents: tots llevat de na Cristina (que no ha vingut a l'IES)
Estem encara en ple procés de corregir i interpretar categories. Hi ha gent que encara no ha passat els qüestionaris.
Xarrem sobre el currículum ocult. En Sergi no té clar què és. En Bernat ho aclareix. Sergi acaba dient que en un sistema com el que tenim mai podrem fer classes llibertàries. Llavors està clar que el sistema et dóna un currículum obert i flexible, comprensible i forjador de la persona. Només cal pegar una ullada als darrers decrets lleis, però per altra banda tàcitament socava tot això, perquè es tancat i poc flexible, cosa que no ho posa enlloc. Segons en Sergi si ets autoritari és pel sistema en el qual treballes no perquè tu ho desitges.
També surt el tema del sexisme, del llenguatge sexista. N'Eleine diu que en l'anglès això no passa perquè no separen els generes. Surt el debat de si als païssos anglòfons hi ha menys violència de gènere.
Finalment surt un debat sobre les pressons. Cal amollar als pressos? Com promulga en Sergi. Els recomane la lectura de Foucault si volen aprofundir en aquesta empresa.
Hem decidit que el proper dimarts 31 de Març veurem una de les pelis de Zeitgeist, per les quals està tan interessada n'Eleine. Quedarem a dinar i després podrem fer un debat. Ho direm també a la resta de la comunitat educativa.
dijous, 26 de març del 2009
Acta 18-3-09
Assistents: Tots llevat d'en Sergi.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
dijous, 12 de març del 2009
Acta 11-03-09
Assistents: Na Lidon, en Bernat, na Cristina, en Sergi i n'Eleine.
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
dimarts, 10 de març del 2009
Acta 4-03-09
Assitents: Na Lidón, n'Eleine, en Bernat i Na Cristina
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
dimarts, 3 de març del 2009
Acta 25-2-09
Assitents: Na Lidon, na Cristina, en Bernat, en Josep i n'Eleine.
En un principi hem començat la reunió comentant els darres articles sobre educació que vaig passar feia dues setmanes i que no havíem comentat perquè teníem la sessió del CAP. Les tesis del articles de P. Bourdieu i altres autors postmodernistes s'adrecen cap a una educació més participativa i amb més responsabilitats per banda dels estudiants que han de romandre com a principals protagonistes de la seua pròpìa formació tot i aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
A la sessió d'avui també he convidat a dues estudiants de 3er d'ESO: na Lupe i na Laura, a les quals els done Expressió Corporal, amb la intenció que expressen la seua opinió sobre els tems de discussió.
Na Lidón es llança a fer preguntes als nouvinguts obrint així el debat sobre la competitivitat però des del punt de vista dels estudiants. Les estudiants pensen que a classe hi ha gent força competitiva. Estan conformes amb el nostre comentari sobre que això ja ho aprenen a Primària. Aquest fet, per ells, no depèn de l'assignatura sinó d'ells mateixos. Distingeixen entre els que es comparen amb la resta i els que miren per ells i intenen superar-se sense tenir perquè competir amb la resta d'iguals a la classe.
A la pregunta sobre si ells intenten aprendre conforme està el sisteman eduatiu (llibre de text, exàmen, lliçó del professor de torn, etc.) contesten que depèn del dia (la qual cosa vol dir de com motivats estiguin).
Tocant el tema del mal ambient que es respira en algunes classes, na Lupe atribueix això a companys que simplement emprenyen i fan nosa. Na Lidón manifesta el seu estat de frustació quan no pot fer callar a un estudiant que li està emprenyant i no li deixa fer xerrar en classe. Na Lupe i na Laura li diuen que amb professors més estrictes això també passa perquè hi han estudiants sense cap referènca paterna i formativa que no els importa el nombre d'amonestacions que els posen. Sergi intervé dient que el comportament també depèn de l'acceptació social de la matèria, cosa a la qual na Lupe i na Laura li donen la raó.
Bernat, llavors, els demana que com se senten millor si amb un professor autoritari o que els doni més llibertat. Totes dues responen que amb l'autoritari perquè pot explicar.
També els demana si necessiten un professor que els explique com han de fer la feina i què han de fer. La resposta de totes dues evidencia que elles estan avessades a això i no es plantegen altra alternativa com per exemple poder triar per ells mateixos. Jo, els pose l'exemple del que estem fent ara a E. Corporal, en que ells fan de professors de balls i d'equilibris emprant un enfocament cooperatiu.
Na Lupe i na Laura també fan esment que alguns professor motiven més que uns altres. Finalment en Sergi diu que en la tria de continguts per banda dels estudiants hi hauria que anar alerta, que s'hauria de fer per interessos segons l'edat dels estudiants.
En un principi hem començat la reunió comentant els darres articles sobre educació que vaig passar feia dues setmanes i que no havíem comentat perquè teníem la sessió del CAP. Les tesis del articles de P. Bourdieu i altres autors postmodernistes s'adrecen cap a una educació més participativa i amb més responsabilitats per banda dels estudiants que han de romandre com a principals protagonistes de la seua pròpìa formació tot i aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
A la sessió d'avui també he convidat a dues estudiants de 3er d'ESO: na Lupe i na Laura, a les quals els done Expressió Corporal, amb la intenció que expressen la seua opinió sobre els tems de discussió.
Na Lidón es llança a fer preguntes als nouvinguts obrint així el debat sobre la competitivitat però des del punt de vista dels estudiants. Les estudiants pensen que a classe hi ha gent força competitiva. Estan conformes amb el nostre comentari sobre que això ja ho aprenen a Primària. Aquest fet, per ells, no depèn de l'assignatura sinó d'ells mateixos. Distingeixen entre els que es comparen amb la resta i els que miren per ells i intenen superar-se sense tenir perquè competir amb la resta d'iguals a la classe.
A la pregunta sobre si ells intenten aprendre conforme està el sisteman eduatiu (llibre de text, exàmen, lliçó del professor de torn, etc.) contesten que depèn del dia (la qual cosa vol dir de com motivats estiguin).
Tocant el tema del mal ambient que es respira en algunes classes, na Lupe atribueix això a companys que simplement emprenyen i fan nosa. Na Lidón manifesta el seu estat de frustació quan no pot fer callar a un estudiant que li està emprenyant i no li deixa fer xerrar en classe. Na Lupe i na Laura li diuen que amb professors més estrictes això també passa perquè hi han estudiants sense cap referènca paterna i formativa que no els importa el nombre d'amonestacions que els posen. Sergi intervé dient que el comportament també depèn de l'acceptació social de la matèria, cosa a la qual na Lupe i na Laura li donen la raó.
Bernat, llavors, els demana que com se senten millor si amb un professor autoritari o que els doni més llibertat. Totes dues responen que amb l'autoritari perquè pot explicar.
També els demana si necessiten un professor que els explique com han de fer la feina i què han de fer. La resposta de totes dues evidencia que elles estan avessades a això i no es plantegen altra alternativa com per exemple poder triar per ells mateixos. Jo, els pose l'exemple del que estem fent ara a E. Corporal, en que ells fan de professors de balls i d'equilibris emprant un enfocament cooperatiu.
Na Lupe i na Laura també fan esment que alguns professor motiven més que uns altres. Finalment en Sergi diu que en la tria de continguts per banda dels estudiants hi hauria que anar alerta, que s'hauria de fer per interessos segons l'edat dels estudiants.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
