Acta 25-2-09

Assitents: Na Lidon, na Cristina, en Bernat, en Josep i n'Eleine.

En un principi hem començat la reunió comentant els darres articles sobre educació que vaig passar feia dues setmanes i que no havíem comentat perquè teníem la sessió del CAP. Les tesis del articles de P. Bourdieu i altres autors postmodernistes s'adrecen cap a una educació més participativa i amb més responsabilitats per banda dels estudiants que han de romandre com a principals protagonistes de la seua pròpìa formació tot i aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
A la sessió d'avui també he convidat a dues estudiants de 3er d'ESO: na Lupe i na Laura, a les quals els done Expressió Corporal, amb la intenció que expressen la seua opinió sobre els tems de discussió.
Na Lidón es llança a fer preguntes als nouvinguts obrint així el debat sobre la competitivitat però des del punt de vista dels estudiants. Les estudiants pensen que a classe hi ha gent força competitiva. Estan conformes amb el nostre comentari sobre que això ja ho aprenen a Primària. Aquest fet, per ells, no depèn de l'assignatura sinó d'ells mateixos. Distingeixen entre els que es comparen amb la resta i els que miren per ells i intenen superar-se sense tenir perquè competir amb la resta d'iguals a la classe.
A la pregunta sobre si ells intenten aprendre conforme està el sisteman eduatiu (llibre de text, exàmen, lliçó del professor de torn, etc.) contesten que depèn del dia (la qual cosa vol dir de com motivats estiguin).
Tocant el tema del mal ambient que es respira en algunes classes, na Lupe atribueix això a companys que simplement emprenyen i fan nosa. Na Lidón manifesta el seu estat de frustació quan no pot fer callar a un estudiant que li està emprenyant i no li deixa fer xerrar en classe. Na Lupe i na Laura li diuen que amb professors més estrictes això també passa perquè hi han estudiants sense cap referènca paterna i formativa que no els importa el nombre d'amonestacions que els posen. Sergi intervé dient que el comportament també depèn de l'acceptació social de la matèria, cosa a la qual na Lupe i na Laura li donen la raó.
Bernat, llavors, els demana que com se senten millor si amb un professor autoritari o que els doni més llibertat. Totes dues responen que amb l'autoritari perquè pot explicar.
També els demana si necessiten un professor que els explique com han de fer la feina i què han de fer. La resposta de totes dues evidencia que elles estan avessades a això i no es plantegen altra alternativa com per exemple poder triar per ells mateixos. Jo, els pose l'exemple del que estem fent ara a E. Corporal, en que ells fan de professors de balls i d'equilibris emprant un enfocament cooperatiu.
Na Lupe i na Laura també fan esment que alguns professor motiven més que uns altres. Finalment en Sergi diu que en la tria de continguts per banda dels estudiants hi hauria que anar alerta, que s'hauria de fer per interessos segons l'edat dels estudiants.