Assistents: na Lidon n'Eleine en Sergi en Josep.
En primer lloc cal dir que na Cristina ja no pot venir perquè està fent un curs durant el mes de Maig i no ve a l'IES.
Durant la sessió hem xerrat dels resultats que hem aconeguit extraure gracies als qüestionaris d'autoavalaució que van passar als nostres estudiants.
Pel que fa a mi ho he fet posant èmfasi en allò que he tret menys puntació (atès que contàvem les vegades positives que sortia cada ítem, per exemple si afirmen que ets igualitari, etc. Així i tot també hem tingut en compte les vegades que algun ítem no era positiu per exemple si fan esment a què no fas les classes divertides, etc.)
Així, tocant els meus resultats considere que necessite millorar en: el respecte (maneres de contestar i tractar als estudiants) així com en fer les classes més amenes idivertides que ells puguin tenir més llibertat en la tria de continguts a treballar (cal destacar que aquest darrer no havia estat avaluat per la resta de participants del seminari atès que encara no donaven l'oportunitat de poder triar).
Pel que fa a en Josep ell considera que necessita millorar sobretot en l'ordre, així com també en el feedback que dóna als estudiants en la motivació i en fer les sessions més lúdiques i divertides.
Tocant n'Eleine també incideix en l'ordre i la disciplina i en menor mesura en classes amenes i agradables.
En Sergi encara ha d'elaborar les conclusions igual que na Lidon.
Sobre l'exposició de resultats en Sergi diu que éls estudiants consideren les classes avorrides perquè normalment ja tenen aquesta predisposició abans de començar la classe, és a dir, moltes cops vénen predisposats a no fer res.
N'Eleine esmenta que està fent un blog. Sembla entusiasmada.
En Josep descarta tornar a fer el puzzle d'Aronsono mentre no aconsegueixi posar ordre.
En Sergi comenta que li ha anat molt bé aplicar el puzzle d'Aronson perquè així compartien el material.
Els dic que el que ens queda per ara és avaluar-nos entre nosaltres creant uns criteris als quals aferrar-ser a fi de fer una avaluació constructiva. Les línies d'avalaució podrien ser: per una banda l'ús de metodologies innovadores com tot allò que haja de veure amb enfocaments cooperatius i per projectes. En segon lloc el compliment d'un ordre i disciplina a classe cosa que conseqüentment implica una responsabilitat i un respecte i en tercer lloc que les classes siguin agradables i amenes.
Cal dir que per les vacances de Pasqua també havíem d'haver vist la segona pel·lícula de Zeitgeist (The Final Edition) així com haver-se llegit l'article sobre educació d'en Bauman. Això, però queda penden per les properes sessions.
dilluns, 11 de maig del 2009
dimarts, 7 d’abril del 2009
Acta 1-04-09
Assistents: Na Lidon, en Josep, en Bernat i en Sergi.
Queda pendent per ja després de festes la interpretació i recull de categories dels fulls d'avaluació dels estudiants sobre nosaltres.
En Josep xarra dels problemes que té per a posar en pràctica el puzzle d'Aronson. Com que cadascú té un instrument alguns els ha de traure fora. Els comente que al final del curs hauran de fer mostrar en un diagrama com han aplicat el puzzle.
Continuem xarrant de la pel·lícula: "Zeitgeist. The adendum". Parlem de l'economia tal com es mostra i del frau que això suposa. Xarrem d'hipoteques, subastes i de com treballen i es lucren els bancs. Lidón posa l'exemple de les banques ètiques, les quals fan projectes mediambientals i socials.
"Zeitgeist" no és més que un projecte revolucionari amb reminiscències d'en Nietzche i fins i tot nihilistes. Reconforta en certa manera trobar a hores d'ara una crida al nihilitat.
Els he passat un article d'en Bauman (un pensador i sociòleg): "Els reptes de l'educació en la modernitat líquida". Empra el terma modernitat líquida per a referir-se al que d'altres pensadors anomenen postmodernitat. L'adjectiu líquid indica que res ja no és sólid en els temps que corren. Tot és difús, complicat i mal d'entendre.
Queda pendent per ja després de festes la interpretació i recull de categories dels fulls d'avaluació dels estudiants sobre nosaltres.
En Josep xarra dels problemes que té per a posar en pràctica el puzzle d'Aronson. Com que cadascú té un instrument alguns els ha de traure fora. Els comente que al final del curs hauran de fer mostrar en un diagrama com han aplicat el puzzle.
Continuem xarrant de la pel·lícula: "Zeitgeist. The adendum". Parlem de l'economia tal com es mostra i del frau que això suposa. Xarrem d'hipoteques, subastes i de com treballen i es lucren els bancs. Lidón posa l'exemple de les banques ètiques, les quals fan projectes mediambientals i socials.
"Zeitgeist" no és més que un projecte revolucionari amb reminiscències d'en Nietzche i fins i tot nihilistes. Reconforta en certa manera trobar a hores d'ara una crida al nihilitat.
Els he passat un article d'en Bauman (un pensador i sociòleg): "Els reptes de l'educació en la modernitat líquida". Empra el terma modernitat líquida per a referir-se al que d'altres pensadors anomenen postmodernitat. L'adjectiu líquid indica que res ja no és sólid en els temps que corren. Tot és difús, complicat i mal d'entendre.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Acta 31-03-09. "Zeitgeist. Adendum"
Assistents tots menys en Josep i na Cristina.
Tot el claustre estava assabentat però només hi hem comparegut nosaltres, que som al cap i a la fi els més interessats.
La pel·lícula és un documental que fa pensar. Al llarg d'aquesta es van fent una sèrie de referències i reflexions sobre alguns temes cabdals en la nostra societat. En primer lloc s'al·ludeix a la corrupció incrustrada ja en l'inconscient. Un home vell i savi que parla en un discurs diu que cal trencar amb les velles normes, amb els patrons antics.
És fa un repàs de les institucions socials jurídiques i legals, les quals retroalimenten al capitalisme. L'economia americana es sustenta per la Reserva Federal i els Bons de l'Estat. A partir de la Reserva es creen els diners que en la majoria dels casos no són físics sinó que operen a través de transaccions telemàtiques. Açò el que crea és un deute que paradòxicament mai no es paga i per tant dóna lloc a una inflació que puja desmesuradament sense aturar. Avui aquesta inflació ha rebentat i les conseqüències són ben paleses: una crisi mundial global.
En segon lloc ens parlen dels sicaris econòmics amb exemples de com USA ha corromput durant anys Llatinoamèrica. Se cita l'intervencionisme de la CIA i als incorruptibles com Chavez i Fidel Castro.
Es fa una analogia entre l'Imperi Romà i la "Corpotocracy": que consiteix en grans corporacions empresarials i econòmiques que talment com en un imperi lideren el món a través del poder que tenen sobre la resta d'institucions. Això genera una globalització mundial (ja que aquestes corporacions operen a nivell mundial) així com contaminació i pobresa (en què cada cop s'augmenta més el buit entre els rics i els pobres). Els homes de negocis que treballen en aquestes corporacions són els vertaders terroristes. Són els que ho corrempen tot a fi de maximizar al màxim els seus guanys.
Fins aquí s'ha fet una revisió del neolliberalisme econòmic. A partir d'aquí en Fresco que és el gurú d'aquest moviment aporta les sol·lucions a tot aquest desficaci. En primer lloc diu que la societat mai no és establerta sinó que és emergent. Tampoc no és ètic preservar a les institucions socials (corrompudes). En segon lloc aferma que la política i la democràcia són una falàcia en tant que no solucionen els problemes que hi han. Segons l'autor allò que solventa els problemes és la tecnologia i no institucions com els bancs i les religions que per altra banda diu que són institucions falses. En tercer lloc parla de mancança, la qual cosa és la causa que pugen els preus atès que no hi ha abundància.
Per sortir de tot aquest embull neolliberal ens parla de "Venus Project" que sembla una ciutat de ciència ficció en la qual totes les velles supersticions, normes i patrons ha quedat fora. Aquesta nova societat emergent es basa en els recursos renovables i no contaminants i en el treball, cosa que donarà lloc a una abundància. El sistema econòmic és abolit per nous incentius i les màquines, la tecnologia allibera la gent del treball. Ens diu que les lleis actuals són la causa de problemes no resolts per això hi han més policies i presons i més mancança i depravació. Diu que l'educació ha de promoure un pensament crític. Provar i experimentar és bo. Ens aporta el terme de materialisme intel·lectual que fomenta l'estatus quo cosa que és insostenible. Es necessita un canvi. Un canvi radical sense religions ni diners.
Finalment es fa un alegat a l'acció a la unitat global per trencar el sistema imperant i així fomentar no ja el desnevolupament sostenoble sinó el decreixement. A hores d'ara el sistema que ens aguantava ha caigut per això hi han una sèrie de dogmes o directrius que cal seguir: no emprar els bancs, no fer cas dels "media" (llevat d'internet que ens salva), no deixar que cap conegut s'enroli en les forces militars, no emprar companyies energètiques i no afavorir el sistema polític. Així, al capdavall, es crea un massa de gent crítica. La revolució és de la consciència, la qual tan sols depèn de tu i de ningú més.
Un cop la pel·lícula ha acabat entre nosaltres transcorre un interval de silenci mentre sentim els útims segons de la banda sonora del documental.
Lidón expressa amb franquesa que es veu incapaç de tranmetre aquest coneixements. Definitivament a tots ens ha afectat el que hem vist.
Tot el claustre estava assabentat però només hi hem comparegut nosaltres, que som al cap i a la fi els més interessats.
La pel·lícula és un documental que fa pensar. Al llarg d'aquesta es van fent una sèrie de referències i reflexions sobre alguns temes cabdals en la nostra societat. En primer lloc s'al·ludeix a la corrupció incrustrada ja en l'inconscient. Un home vell i savi que parla en un discurs diu que cal trencar amb les velles normes, amb els patrons antics.
És fa un repàs de les institucions socials jurídiques i legals, les quals retroalimenten al capitalisme. L'economia americana es sustenta per la Reserva Federal i els Bons de l'Estat. A partir de la Reserva es creen els diners que en la majoria dels casos no són físics sinó que operen a través de transaccions telemàtiques. Açò el que crea és un deute que paradòxicament mai no es paga i per tant dóna lloc a una inflació que puja desmesuradament sense aturar. Avui aquesta inflació ha rebentat i les conseqüències són ben paleses: una crisi mundial global.
En segon lloc ens parlen dels sicaris econòmics amb exemples de com USA ha corromput durant anys Llatinoamèrica. Se cita l'intervencionisme de la CIA i als incorruptibles com Chavez i Fidel Castro.
Es fa una analogia entre l'Imperi Romà i la "Corpotocracy": que consiteix en grans corporacions empresarials i econòmiques que talment com en un imperi lideren el món a través del poder que tenen sobre la resta d'institucions. Això genera una globalització mundial (ja que aquestes corporacions operen a nivell mundial) així com contaminació i pobresa (en què cada cop s'augmenta més el buit entre els rics i els pobres). Els homes de negocis que treballen en aquestes corporacions són els vertaders terroristes. Són els que ho corrempen tot a fi de maximizar al màxim els seus guanys.
Fins aquí s'ha fet una revisió del neolliberalisme econòmic. A partir d'aquí en Fresco que és el gurú d'aquest moviment aporta les sol·lucions a tot aquest desficaci. En primer lloc diu que la societat mai no és establerta sinó que és emergent. Tampoc no és ètic preservar a les institucions socials (corrompudes). En segon lloc aferma que la política i la democràcia són una falàcia en tant que no solucionen els problemes que hi han. Segons l'autor allò que solventa els problemes és la tecnologia i no institucions com els bancs i les religions que per altra banda diu que són institucions falses. En tercer lloc parla de mancança, la qual cosa és la causa que pugen els preus atès que no hi ha abundància.
Per sortir de tot aquest embull neolliberal ens parla de "Venus Project" que sembla una ciutat de ciència ficció en la qual totes les velles supersticions, normes i patrons ha quedat fora. Aquesta nova societat emergent es basa en els recursos renovables i no contaminants i en el treball, cosa que donarà lloc a una abundància. El sistema econòmic és abolit per nous incentius i les màquines, la tecnologia allibera la gent del treball. Ens diu que les lleis actuals són la causa de problemes no resolts per això hi han més policies i presons i més mancança i depravació. Diu que l'educació ha de promoure un pensament crític. Provar i experimentar és bo. Ens aporta el terme de materialisme intel·lectual que fomenta l'estatus quo cosa que és insostenible. Es necessita un canvi. Un canvi radical sense religions ni diners.
Finalment es fa un alegat a l'acció a la unitat global per trencar el sistema imperant i així fomentar no ja el desnevolupament sostenoble sinó el decreixement. A hores d'ara el sistema que ens aguantava ha caigut per això hi han una sèrie de dogmes o directrius que cal seguir: no emprar els bancs, no fer cas dels "media" (llevat d'internet que ens salva), no deixar que cap conegut s'enroli en les forces militars, no emprar companyies energètiques i no afavorir el sistema polític. Així, al capdavall, es crea un massa de gent crítica. La revolució és de la consciència, la qual tan sols depèn de tu i de ningú més.
Un cop la pel·lícula ha acabat entre nosaltres transcorre un interval de silenci mentre sentim els útims segons de la banda sonora del documental.
Lidón expressa amb franquesa que es veu incapaç de tranmetre aquest coneixements. Definitivament a tots ens ha afectat el que hem vist.
dijous, 26 de març del 2009
Acta 25-03-09
Assistents: tots llevat de na Cristina (que no ha vingut a l'IES)
Estem encara en ple procés de corregir i interpretar categories. Hi ha gent que encara no ha passat els qüestionaris.
Xarrem sobre el currículum ocult. En Sergi no té clar què és. En Bernat ho aclareix. Sergi acaba dient que en un sistema com el que tenim mai podrem fer classes llibertàries. Llavors està clar que el sistema et dóna un currículum obert i flexible, comprensible i forjador de la persona. Només cal pegar una ullada als darrers decrets lleis, però per altra banda tàcitament socava tot això, perquè es tancat i poc flexible, cosa que no ho posa enlloc. Segons en Sergi si ets autoritari és pel sistema en el qual treballes no perquè tu ho desitges.
També surt el tema del sexisme, del llenguatge sexista. N'Eleine diu que en l'anglès això no passa perquè no separen els generes. Surt el debat de si als païssos anglòfons hi ha menys violència de gènere.
Finalment surt un debat sobre les pressons. Cal amollar als pressos? Com promulga en Sergi. Els recomane la lectura de Foucault si volen aprofundir en aquesta empresa.
Hem decidit que el proper dimarts 31 de Març veurem una de les pelis de Zeitgeist, per les quals està tan interessada n'Eleine. Quedarem a dinar i després podrem fer un debat. Ho direm també a la resta de la comunitat educativa.
Estem encara en ple procés de corregir i interpretar categories. Hi ha gent que encara no ha passat els qüestionaris.
Xarrem sobre el currículum ocult. En Sergi no té clar què és. En Bernat ho aclareix. Sergi acaba dient que en un sistema com el que tenim mai podrem fer classes llibertàries. Llavors està clar que el sistema et dóna un currículum obert i flexible, comprensible i forjador de la persona. Només cal pegar una ullada als darrers decrets lleis, però per altra banda tàcitament socava tot això, perquè es tancat i poc flexible, cosa que no ho posa enlloc. Segons en Sergi si ets autoritari és pel sistema en el qual treballes no perquè tu ho desitges.
També surt el tema del sexisme, del llenguatge sexista. N'Eleine diu que en l'anglès això no passa perquè no separen els generes. Surt el debat de si als païssos anglòfons hi ha menys violència de gènere.
Finalment surt un debat sobre les pressons. Cal amollar als pressos? Com promulga en Sergi. Els recomane la lectura de Foucault si volen aprofundir en aquesta empresa.
Hem decidit que el proper dimarts 31 de Març veurem una de les pelis de Zeitgeist, per les quals està tan interessada n'Eleine. Quedarem a dinar i després podrem fer un debat. Ho direm també a la resta de la comunitat educativa.
Acta 18-3-09
Assistents: Tots llevat d'en Sergi.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
dijous, 12 de març del 2009
Acta 11-03-09
Assistents: Na Lidon, en Bernat, na Cristina, en Sergi i n'Eleine.
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
dimarts, 10 de març del 2009
Acta 4-03-09
Assitents: Na Lidón, n'Eleine, en Bernat i Na Cristina
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
