Assistents: na Lidon n'Eleine en Sergi en Josep.
En primer lloc cal dir que na Cristina ja no pot venir perquè està fent un curs durant el mes de Maig i no ve a l'IES.
Durant la sessió hem xerrat dels resultats que hem aconeguit extraure gracies als qüestionaris d'autoavalaució que van passar als nostres estudiants.
Pel que fa a mi ho he fet posant èmfasi en allò que he tret menys puntació (atès que contàvem les vegades positives que sortia cada ítem, per exemple si afirmen que ets igualitari, etc. Així i tot també hem tingut en compte les vegades que algun ítem no era positiu per exemple si fan esment a què no fas les classes divertides, etc.)
Així, tocant els meus resultats considere que necessite millorar en: el respecte (maneres de contestar i tractar als estudiants) així com en fer les classes més amenes idivertides que ells puguin tenir més llibertat en la tria de continguts a treballar (cal destacar que aquest darrer no havia estat avaluat per la resta de participants del seminari atès que encara no donaven l'oportunitat de poder triar).
Pel que fa a en Josep ell considera que necessita millorar sobretot en l'ordre, així com també en el feedback que dóna als estudiants en la motivació i en fer les sessions més lúdiques i divertides.
Tocant n'Eleine també incideix en l'ordre i la disciplina i en menor mesura en classes amenes i agradables.
En Sergi encara ha d'elaborar les conclusions igual que na Lidon.
Sobre l'exposició de resultats en Sergi diu que éls estudiants consideren les classes avorrides perquè normalment ja tenen aquesta predisposició abans de començar la classe, és a dir, moltes cops vénen predisposats a no fer res.
N'Eleine esmenta que està fent un blog. Sembla entusiasmada.
En Josep descarta tornar a fer el puzzle d'Aronsono mentre no aconsegueixi posar ordre.
En Sergi comenta que li ha anat molt bé aplicar el puzzle d'Aronson perquè així compartien el material.
Els dic que el que ens queda per ara és avaluar-nos entre nosaltres creant uns criteris als quals aferrar-ser a fi de fer una avaluació constructiva. Les línies d'avalaució podrien ser: per una banda l'ús de metodologies innovadores com tot allò que haja de veure amb enfocaments cooperatius i per projectes. En segon lloc el compliment d'un ordre i disciplina a classe cosa que conseqüentment implica una responsabilitat i un respecte i en tercer lloc que les classes siguin agradables i amenes.
Cal dir que per les vacances de Pasqua també havíem d'haver vist la segona pel·lícula de Zeitgeist (The Final Edition) així com haver-se llegit l'article sobre educació d'en Bauman. Això, però queda penden per les properes sessions.
dilluns, 11 de maig del 2009
dimarts, 7 d’abril del 2009
Acta 1-04-09
Assistents: Na Lidon, en Josep, en Bernat i en Sergi.
Queda pendent per ja després de festes la interpretació i recull de categories dels fulls d'avaluació dels estudiants sobre nosaltres.
En Josep xarra dels problemes que té per a posar en pràctica el puzzle d'Aronson. Com que cadascú té un instrument alguns els ha de traure fora. Els comente que al final del curs hauran de fer mostrar en un diagrama com han aplicat el puzzle.
Continuem xarrant de la pel·lícula: "Zeitgeist. The adendum". Parlem de l'economia tal com es mostra i del frau que això suposa. Xarrem d'hipoteques, subastes i de com treballen i es lucren els bancs. Lidón posa l'exemple de les banques ètiques, les quals fan projectes mediambientals i socials.
"Zeitgeist" no és més que un projecte revolucionari amb reminiscències d'en Nietzche i fins i tot nihilistes. Reconforta en certa manera trobar a hores d'ara una crida al nihilitat.
Els he passat un article d'en Bauman (un pensador i sociòleg): "Els reptes de l'educació en la modernitat líquida". Empra el terma modernitat líquida per a referir-se al que d'altres pensadors anomenen postmodernitat. L'adjectiu líquid indica que res ja no és sólid en els temps que corren. Tot és difús, complicat i mal d'entendre.
Queda pendent per ja després de festes la interpretació i recull de categories dels fulls d'avaluació dels estudiants sobre nosaltres.
En Josep xarra dels problemes que té per a posar en pràctica el puzzle d'Aronson. Com que cadascú té un instrument alguns els ha de traure fora. Els comente que al final del curs hauran de fer mostrar en un diagrama com han aplicat el puzzle.
Continuem xarrant de la pel·lícula: "Zeitgeist. The adendum". Parlem de l'economia tal com es mostra i del frau que això suposa. Xarrem d'hipoteques, subastes i de com treballen i es lucren els bancs. Lidón posa l'exemple de les banques ètiques, les quals fan projectes mediambientals i socials.
"Zeitgeist" no és més que un projecte revolucionari amb reminiscències d'en Nietzche i fins i tot nihilistes. Reconforta en certa manera trobar a hores d'ara una crida al nihilitat.
Els he passat un article d'en Bauman (un pensador i sociòleg): "Els reptes de l'educació en la modernitat líquida". Empra el terma modernitat líquida per a referir-se al que d'altres pensadors anomenen postmodernitat. L'adjectiu líquid indica que res ja no és sólid en els temps que corren. Tot és difús, complicat i mal d'entendre.
dilluns, 6 d’abril del 2009
Acta 31-03-09. "Zeitgeist. Adendum"
Assistents tots menys en Josep i na Cristina.
Tot el claustre estava assabentat però només hi hem comparegut nosaltres, que som al cap i a la fi els més interessats.
La pel·lícula és un documental que fa pensar. Al llarg d'aquesta es van fent una sèrie de referències i reflexions sobre alguns temes cabdals en la nostra societat. En primer lloc s'al·ludeix a la corrupció incrustrada ja en l'inconscient. Un home vell i savi que parla en un discurs diu que cal trencar amb les velles normes, amb els patrons antics.
És fa un repàs de les institucions socials jurídiques i legals, les quals retroalimenten al capitalisme. L'economia americana es sustenta per la Reserva Federal i els Bons de l'Estat. A partir de la Reserva es creen els diners que en la majoria dels casos no són físics sinó que operen a través de transaccions telemàtiques. Açò el que crea és un deute que paradòxicament mai no es paga i per tant dóna lloc a una inflació que puja desmesuradament sense aturar. Avui aquesta inflació ha rebentat i les conseqüències són ben paleses: una crisi mundial global.
En segon lloc ens parlen dels sicaris econòmics amb exemples de com USA ha corromput durant anys Llatinoamèrica. Se cita l'intervencionisme de la CIA i als incorruptibles com Chavez i Fidel Castro.
Es fa una analogia entre l'Imperi Romà i la "Corpotocracy": que consiteix en grans corporacions empresarials i econòmiques que talment com en un imperi lideren el món a través del poder que tenen sobre la resta d'institucions. Això genera una globalització mundial (ja que aquestes corporacions operen a nivell mundial) així com contaminació i pobresa (en què cada cop s'augmenta més el buit entre els rics i els pobres). Els homes de negocis que treballen en aquestes corporacions són els vertaders terroristes. Són els que ho corrempen tot a fi de maximizar al màxim els seus guanys.
Fins aquí s'ha fet una revisió del neolliberalisme econòmic. A partir d'aquí en Fresco que és el gurú d'aquest moviment aporta les sol·lucions a tot aquest desficaci. En primer lloc diu que la societat mai no és establerta sinó que és emergent. Tampoc no és ètic preservar a les institucions socials (corrompudes). En segon lloc aferma que la política i la democràcia són una falàcia en tant que no solucionen els problemes que hi han. Segons l'autor allò que solventa els problemes és la tecnologia i no institucions com els bancs i les religions que per altra banda diu que són institucions falses. En tercer lloc parla de mancança, la qual cosa és la causa que pugen els preus atès que no hi ha abundància.
Per sortir de tot aquest embull neolliberal ens parla de "Venus Project" que sembla una ciutat de ciència ficció en la qual totes les velles supersticions, normes i patrons ha quedat fora. Aquesta nova societat emergent es basa en els recursos renovables i no contaminants i en el treball, cosa que donarà lloc a una abundància. El sistema econòmic és abolit per nous incentius i les màquines, la tecnologia allibera la gent del treball. Ens diu que les lleis actuals són la causa de problemes no resolts per això hi han més policies i presons i més mancança i depravació. Diu que l'educació ha de promoure un pensament crític. Provar i experimentar és bo. Ens aporta el terme de materialisme intel·lectual que fomenta l'estatus quo cosa que és insostenible. Es necessita un canvi. Un canvi radical sense religions ni diners.
Finalment es fa un alegat a l'acció a la unitat global per trencar el sistema imperant i així fomentar no ja el desnevolupament sostenoble sinó el decreixement. A hores d'ara el sistema que ens aguantava ha caigut per això hi han una sèrie de dogmes o directrius que cal seguir: no emprar els bancs, no fer cas dels "media" (llevat d'internet que ens salva), no deixar que cap conegut s'enroli en les forces militars, no emprar companyies energètiques i no afavorir el sistema polític. Així, al capdavall, es crea un massa de gent crítica. La revolució és de la consciència, la qual tan sols depèn de tu i de ningú més.
Un cop la pel·lícula ha acabat entre nosaltres transcorre un interval de silenci mentre sentim els útims segons de la banda sonora del documental.
Lidón expressa amb franquesa que es veu incapaç de tranmetre aquest coneixements. Definitivament a tots ens ha afectat el que hem vist.
Tot el claustre estava assabentat però només hi hem comparegut nosaltres, que som al cap i a la fi els més interessats.
La pel·lícula és un documental que fa pensar. Al llarg d'aquesta es van fent una sèrie de referències i reflexions sobre alguns temes cabdals en la nostra societat. En primer lloc s'al·ludeix a la corrupció incrustrada ja en l'inconscient. Un home vell i savi que parla en un discurs diu que cal trencar amb les velles normes, amb els patrons antics.
És fa un repàs de les institucions socials jurídiques i legals, les quals retroalimenten al capitalisme. L'economia americana es sustenta per la Reserva Federal i els Bons de l'Estat. A partir de la Reserva es creen els diners que en la majoria dels casos no són físics sinó que operen a través de transaccions telemàtiques. Açò el que crea és un deute que paradòxicament mai no es paga i per tant dóna lloc a una inflació que puja desmesuradament sense aturar. Avui aquesta inflació ha rebentat i les conseqüències són ben paleses: una crisi mundial global.
En segon lloc ens parlen dels sicaris econòmics amb exemples de com USA ha corromput durant anys Llatinoamèrica. Se cita l'intervencionisme de la CIA i als incorruptibles com Chavez i Fidel Castro.
Es fa una analogia entre l'Imperi Romà i la "Corpotocracy": que consiteix en grans corporacions empresarials i econòmiques que talment com en un imperi lideren el món a través del poder que tenen sobre la resta d'institucions. Això genera una globalització mundial (ja que aquestes corporacions operen a nivell mundial) així com contaminació i pobresa (en què cada cop s'augmenta més el buit entre els rics i els pobres). Els homes de negocis que treballen en aquestes corporacions són els vertaders terroristes. Són els que ho corrempen tot a fi de maximizar al màxim els seus guanys.
Fins aquí s'ha fet una revisió del neolliberalisme econòmic. A partir d'aquí en Fresco que és el gurú d'aquest moviment aporta les sol·lucions a tot aquest desficaci. En primer lloc diu que la societat mai no és establerta sinó que és emergent. Tampoc no és ètic preservar a les institucions socials (corrompudes). En segon lloc aferma que la política i la democràcia són una falàcia en tant que no solucionen els problemes que hi han. Segons l'autor allò que solventa els problemes és la tecnologia i no institucions com els bancs i les religions que per altra banda diu que són institucions falses. En tercer lloc parla de mancança, la qual cosa és la causa que pugen els preus atès que no hi ha abundància.
Per sortir de tot aquest embull neolliberal ens parla de "Venus Project" que sembla una ciutat de ciència ficció en la qual totes les velles supersticions, normes i patrons ha quedat fora. Aquesta nova societat emergent es basa en els recursos renovables i no contaminants i en el treball, cosa que donarà lloc a una abundància. El sistema econòmic és abolit per nous incentius i les màquines, la tecnologia allibera la gent del treball. Ens diu que les lleis actuals són la causa de problemes no resolts per això hi han més policies i presons i més mancança i depravació. Diu que l'educació ha de promoure un pensament crític. Provar i experimentar és bo. Ens aporta el terme de materialisme intel·lectual que fomenta l'estatus quo cosa que és insostenible. Es necessita un canvi. Un canvi radical sense religions ni diners.
Finalment es fa un alegat a l'acció a la unitat global per trencar el sistema imperant i així fomentar no ja el desnevolupament sostenoble sinó el decreixement. A hores d'ara el sistema que ens aguantava ha caigut per això hi han una sèrie de dogmes o directrius que cal seguir: no emprar els bancs, no fer cas dels "media" (llevat d'internet que ens salva), no deixar que cap conegut s'enroli en les forces militars, no emprar companyies energètiques i no afavorir el sistema polític. Així, al capdavall, es crea un massa de gent crítica. La revolució és de la consciència, la qual tan sols depèn de tu i de ningú més.
Un cop la pel·lícula ha acabat entre nosaltres transcorre un interval de silenci mentre sentim els útims segons de la banda sonora del documental.
Lidón expressa amb franquesa que es veu incapaç de tranmetre aquest coneixements. Definitivament a tots ens ha afectat el que hem vist.
dijous, 26 de març del 2009
Acta 25-03-09
Assistents: tots llevat de na Cristina (que no ha vingut a l'IES)
Estem encara en ple procés de corregir i interpretar categories. Hi ha gent que encara no ha passat els qüestionaris.
Xarrem sobre el currículum ocult. En Sergi no té clar què és. En Bernat ho aclareix. Sergi acaba dient que en un sistema com el que tenim mai podrem fer classes llibertàries. Llavors està clar que el sistema et dóna un currículum obert i flexible, comprensible i forjador de la persona. Només cal pegar una ullada als darrers decrets lleis, però per altra banda tàcitament socava tot això, perquè es tancat i poc flexible, cosa que no ho posa enlloc. Segons en Sergi si ets autoritari és pel sistema en el qual treballes no perquè tu ho desitges.
També surt el tema del sexisme, del llenguatge sexista. N'Eleine diu que en l'anglès això no passa perquè no separen els generes. Surt el debat de si als païssos anglòfons hi ha menys violència de gènere.
Finalment surt un debat sobre les pressons. Cal amollar als pressos? Com promulga en Sergi. Els recomane la lectura de Foucault si volen aprofundir en aquesta empresa.
Hem decidit que el proper dimarts 31 de Març veurem una de les pelis de Zeitgeist, per les quals està tan interessada n'Eleine. Quedarem a dinar i després podrem fer un debat. Ho direm també a la resta de la comunitat educativa.
Estem encara en ple procés de corregir i interpretar categories. Hi ha gent que encara no ha passat els qüestionaris.
Xarrem sobre el currículum ocult. En Sergi no té clar què és. En Bernat ho aclareix. Sergi acaba dient que en un sistema com el que tenim mai podrem fer classes llibertàries. Llavors està clar que el sistema et dóna un currículum obert i flexible, comprensible i forjador de la persona. Només cal pegar una ullada als darrers decrets lleis, però per altra banda tàcitament socava tot això, perquè es tancat i poc flexible, cosa que no ho posa enlloc. Segons en Sergi si ets autoritari és pel sistema en el qual treballes no perquè tu ho desitges.
També surt el tema del sexisme, del llenguatge sexista. N'Eleine diu que en l'anglès això no passa perquè no separen els generes. Surt el debat de si als païssos anglòfons hi ha menys violència de gènere.
Finalment surt un debat sobre les pressons. Cal amollar als pressos? Com promulga en Sergi. Els recomane la lectura de Foucault si volen aprofundir en aquesta empresa.
Hem decidit que el proper dimarts 31 de Març veurem una de les pelis de Zeitgeist, per les quals està tan interessada n'Eleine. Quedarem a dinar i després podrem fer un debat. Ho direm també a la resta de la comunitat educativa.
Acta 18-3-09
Assistents: Tots llevat d'en Sergi.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
El passat dia 12 vaig estar a Campos a una conversa tertúlia emmarcada en un cicle de conferències sobre l'ensenyament. Hi venia Jaume Carbonell, el director de Cuadernos de Pedagogía a xerrar sobre "Mal d'escola" un llibre d'en D. Pennach.
En primer lloc en Jaume va fer una lectura dels informes PISA. Deia que l'any vinent se centraran en les proves de comprensió lectora.
Sobre el llibre a estudiar deia que sempre es parla dels èxits i no dels alumnes que fracassen. Destaca que les històries de vida, relats biogràfics , blogs i tesis són eines molt útlis per pensar.
Els eixos centrals del llibre d'en Pennach són: el fracàs escolar i el paper del professorat. Diu que les estadístiques no reflecteixen la realitat. Qui fracassa? L'escola o l'estudiant? La familía,la societat o el currículum? La por, la inseguretat i la incertesa és palesa també en els professorat. Fins a quin punt l'èxit o el fracàs està condicionat per la condició sociofamiliar i econòmica. Són açò condicionants que determinen el futur acadèmic del nen? Incideixen més els estudis de la mare ja que és la que dedica més temps als fills?
Les futures alternatives a aquests entrebancs són les escoles democràtiques i innovadores (radicalment diferents de les públiques institucionalitzades). Aquestes estan en contra de les pedagodies tradicionals, de les classes d'1 h. amb l'aula tancada en què canvien les tecnologies però no el problema que arrela en l'estructura. L'escola en definitiva no ha canviat tant com el món que l'envolta. No ha canviat prou ja que els temps, els espais, els rituals continuen existint: aules, segregació d'alumnes per edats, classes d'una hora, passar llista, fer fileres, etc.
Altre tema és la memòria: memoritzar de manera que això sigui significatiu. Estem parlant de memòria comprensiva, de saber i comprendre a través de formes lúdiques.
El llibre se situa en l'extraradi de París, una zona multiracial. Té una visió positiva i esperançadora dels immigrants, potser massa idealista segons en Jaume Carbonell.
També fa una reflexió sobre la violència a les aules, que és talment una reflexe de la societat en què cal analitzar els patrons socials adults. És obvi que per ser jove i adolescent s'és més transgressiu. La violència sempres ha estat present, no és d'ara. Fa 40 anys els de l'ESO d'ara estaven al carrer, que era on estava la violència.
El professorat és la peça clau, perquè ells fan l'escola. Surt la idea del professor que enganxa, sedueix i transmet curiositat i per tant genera empatia i salva l'alumnat. Altre tema és la relació professor-alumne (se cita la pel·lícula: "la classe"). Fins a quin punt hem de mantenir la distància de l'autoritat. Sembla clar que s'han de marcar distàncies però s'ha de confiar en els alumnes. El professorat però no està format. No saben ni coneixen el context en què treballen, cosa que dóna lloc a professors cremats. Ara però, el repte és que entrin nous professors de nova formació. Quin perfil cal, doncs? Hi ha la pedagogia de l'amor. L'escola ja no pot ser la que era. Ja no roman com transmisora de saviesa. Sembla obvi que s'ha de canviar.
Durant la reunió sorgeix un debat sobre si les escoles democràtiques o lliures treballen d'una manera diferents a les oficials. Els dic que autors de principis de segle són els que es duen ara com Freinet, Ferrer i Guàrdia, etc.
També els explique com fer l'anàlisi de contingut dels qüestionaris d'avaluació de la nostra tasca que han de passar als estudiants. També els done idees de com interpretar les categories resultants.
dijous, 12 de març del 2009
Acta 11-03-09
Assistents: Na Lidon, en Bernat, na Cristina, en Sergi i n'Eleine.
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
Sobre els qüestionaris que vam xarrar la darrera perquè els estudiants ens avaluïn a nosaltres Cristina ja n'ha creat un de nou i l'ha passat als alumnes. Tant el d'ella com el meu els hem penjat a l'intraweb de l'IES a fi que la resta de membres del seminari puguin baixar-se el format, personalitzar els ítems si s'escau i passar-los-els als estudiants a fi que valorin la nostra tasca.
En Sergi comenta que també s'hauria de valorar la feina però des de tres vessants: per una banda la valoració que el professor fa de l'estudiant, per un altra la que l'estudiant fa del professor i finalment la feina de tot el grup.
Els dic que durant aquestes properes setmanes vagin passant qüestionaris (5 per a un grup de 20 com a mínim) i així després traurem conclusions mitjançant una anàlisi de contingut de les respostes. Així podrem traure categories. En Bernat si les cateogories són numèriques. Li dic que no que són les conclusions qualitatives del conjunt dels qüestionaris (cosa que començarem en tenir tots els qüestionaris fets).
Na Lidon també diu que hi hauria que afegir algun ítem en què es valorarà l'interès de l'estudiant per la matèria (referint-se a gent que passa de tot).
dimarts, 10 de març del 2009
Acta 4-03-09
Assitents: Na Lidón, n'Eleine, en Bernat i Na Cristina
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
Comencem comentant la darrera sessió que vam tenir amb els estudiants com a protagonistes. Diguem que costa que facin coses per ells mateixos. Aquesta manca d'iniciativa és perquè depenen de nosaltres.
N'Eleine per altra banda comenta que està fent un enfocament cooperatiu en alemnany a través de diàlegs i així, almenys, a ella li sembla que a la sessió hi ha més llibertat. Bernat també fa esment que a Infantil i Primària treballen per mig d'aquestes metodologies cooperatives amb la seua filla que té tres anys.
Com que estem arribant a final de trimestre he cregut adient que els estudiants ens avaluassin així és que els he passat el meu full d'avalaució del professor a fi que el personalitzen i facen les esmenes oportunes per així crear-ne un per a nosaltres i passar-los-el als estudiants posteriorment. (Així i tot, tampoc cal que hagem de passar tots el mateix full, és a dir, amb els mateixos ítems. N'Eleine ja ha dit que ella llevaria l'item de poder tenir la possibilitat de triar els temes a treballar ja que ella això no ho ha fet durant el trimestre)
El full té alguns ítems d'on es poden extraure conclusions sobre el currículum ocult, com per exemple l'empatia del professor, el fet de poder triar, etc.
El full conforme està ara resulta massa conductista i quantitatiu. (Està fet perquè ells puguin posar-nos nota i axí tenir nosaltres una nota del trimestre igual que la tenen ells). Els he dit que a fi de poder extraure conclusions més aclaridores seria convenient que fos un qüestionari obert, en què ells pogueren escriure i no un tancat com el que els donat.
Estaria bé tenir una bona mostra de cada grup i despés a través d'una anàlisi de continguts traure categories i així esbrinar allà on podem millorar.
dimarts, 3 de març del 2009
Acta 25-2-09
Assitents: Na Lidon, na Cristina, en Bernat, en Josep i n'Eleine.
En un principi hem començat la reunió comentant els darres articles sobre educació que vaig passar feia dues setmanes i que no havíem comentat perquè teníem la sessió del CAP. Les tesis del articles de P. Bourdieu i altres autors postmodernistes s'adrecen cap a una educació més participativa i amb més responsabilitats per banda dels estudiants que han de romandre com a principals protagonistes de la seua pròpìa formació tot i aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
A la sessió d'avui també he convidat a dues estudiants de 3er d'ESO: na Lupe i na Laura, a les quals els done Expressió Corporal, amb la intenció que expressen la seua opinió sobre els tems de discussió.
Na Lidón es llança a fer preguntes als nouvinguts obrint així el debat sobre la competitivitat però des del punt de vista dels estudiants. Les estudiants pensen que a classe hi ha gent força competitiva. Estan conformes amb el nostre comentari sobre que això ja ho aprenen a Primària. Aquest fet, per ells, no depèn de l'assignatura sinó d'ells mateixos. Distingeixen entre els que es comparen amb la resta i els que miren per ells i intenen superar-se sense tenir perquè competir amb la resta d'iguals a la classe.
A la pregunta sobre si ells intenten aprendre conforme està el sisteman eduatiu (llibre de text, exàmen, lliçó del professor de torn, etc.) contesten que depèn del dia (la qual cosa vol dir de com motivats estiguin).
Tocant el tema del mal ambient que es respira en algunes classes, na Lupe atribueix això a companys que simplement emprenyen i fan nosa. Na Lidón manifesta el seu estat de frustació quan no pot fer callar a un estudiant que li està emprenyant i no li deixa fer xerrar en classe. Na Lupe i na Laura li diuen que amb professors més estrictes això també passa perquè hi han estudiants sense cap referènca paterna i formativa que no els importa el nombre d'amonestacions que els posen. Sergi intervé dient que el comportament també depèn de l'acceptació social de la matèria, cosa a la qual na Lupe i na Laura li donen la raó.
Bernat, llavors, els demana que com se senten millor si amb un professor autoritari o que els doni més llibertat. Totes dues responen que amb l'autoritari perquè pot explicar.
També els demana si necessiten un professor que els explique com han de fer la feina i què han de fer. La resposta de totes dues evidencia que elles estan avessades a això i no es plantegen altra alternativa com per exemple poder triar per ells mateixos. Jo, els pose l'exemple del que estem fent ara a E. Corporal, en que ells fan de professors de balls i d'equilibris emprant un enfocament cooperatiu.
Na Lupe i na Laura també fan esment que alguns professor motiven més que uns altres. Finalment en Sergi diu que en la tria de continguts per banda dels estudiants hi hauria que anar alerta, que s'hauria de fer per interessos segons l'edat dels estudiants.
En un principi hem començat la reunió comentant els darres articles sobre educació que vaig passar feia dues setmanes i que no havíem comentat perquè teníem la sessió del CAP. Les tesis del articles de P. Bourdieu i altres autors postmodernistes s'adrecen cap a una educació més participativa i amb més responsabilitats per banda dels estudiants que han de romandre com a principals protagonistes de la seua pròpìa formació tot i aprofitant les noves tecnologies que tenim al nostre abast.
A la sessió d'avui també he convidat a dues estudiants de 3er d'ESO: na Lupe i na Laura, a les quals els done Expressió Corporal, amb la intenció que expressen la seua opinió sobre els tems de discussió.
Na Lidón es llança a fer preguntes als nouvinguts obrint així el debat sobre la competitivitat però des del punt de vista dels estudiants. Les estudiants pensen que a classe hi ha gent força competitiva. Estan conformes amb el nostre comentari sobre que això ja ho aprenen a Primària. Aquest fet, per ells, no depèn de l'assignatura sinó d'ells mateixos. Distingeixen entre els que es comparen amb la resta i els que miren per ells i intenen superar-se sense tenir perquè competir amb la resta d'iguals a la classe.
A la pregunta sobre si ells intenten aprendre conforme està el sisteman eduatiu (llibre de text, exàmen, lliçó del professor de torn, etc.) contesten que depèn del dia (la qual cosa vol dir de com motivats estiguin).
Tocant el tema del mal ambient que es respira en algunes classes, na Lupe atribueix això a companys que simplement emprenyen i fan nosa. Na Lidón manifesta el seu estat de frustació quan no pot fer callar a un estudiant que li està emprenyant i no li deixa fer xerrar en classe. Na Lupe i na Laura li diuen que amb professors més estrictes això també passa perquè hi han estudiants sense cap referènca paterna i formativa que no els importa el nombre d'amonestacions que els posen. Sergi intervé dient que el comportament també depèn de l'acceptació social de la matèria, cosa a la qual na Lupe i na Laura li donen la raó.
Bernat, llavors, els demana que com se senten millor si amb un professor autoritari o que els doni més llibertat. Totes dues responen que amb l'autoritari perquè pot explicar.
També els demana si necessiten un professor que els explique com han de fer la feina i què han de fer. La resposta de totes dues evidencia que elles estan avessades a això i no es plantegen altra alternativa com per exemple poder triar per ells mateixos. Jo, els pose l'exemple del que estem fent ara a E. Corporal, en que ells fan de professors de balls i d'equilibris emprant un enfocament cooperatiu.
Na Lupe i na Laura també fan esment que alguns professor motiven més que uns altres. Finalment en Sergi diu que en la tria de continguts per banda dels estudiants hi hauria que anar alerta, que s'hauria de fer per interessos segons l'edat dels estudiants.
divendres, 20 de febrer del 2009
Acta 18-02-2009
Assistents: Na Lidón, en Bernat, na Cristina (i el seu company) i en Sergi.
Avui hem fet el seminari a la UIB, convidat per la meua amiga na Nicole, professora del CAP i psicopedagoga de l'IES de Sóller. Exposava una classe sobre educació llibertària. Per això, vaig dir als membres del seminari que feren ells l'acta. En Bernat es va oferir i així mentre transcorria la sessió ells redactaren el que passà.
Els temes a tractar eren: metodologia llibertària, puzzle d'Aronson, Role-playing i informació sobre escoles lliures.
Na Nicole presenta a en Victor dient que és un "bon company amb molta saviesa... i que no ha descobert res..."
En Víctor llegeix una sèrie d'articles sobre pedagogia i sociologia per a introduir el tema de si el sistema educatiu que s'empra majoritàriament als nostres centres és l'adient i si cal qüestionar-lo i intentar cercar vies de millora.
Algunes alternatives a la metodologia tradicional podrien ser l'autoavaluació, la "desescolartizació" de l'escola, la feina per projectes, etc. que tenguin per finalitat fomentar la llibertat dels alumnes.
S'ha originat un debat sobre si els plantejaments de la metodologia alternativa són realment aplicables dins l'aula i si són útils per aconseguir els objectius que es plantegen professors i alumnes. Els alumnes del CAP pareixen, en principi, reacis a l'utlització de les metodologies alternatives. "Jo don el temari i això és el que s'han d'aprendre... i punt". Són alguns dels comentaris que fan els futurs professors d'història, cosa que visllumbra un panorama no gaire bo, tocant la predisposició pel canvi.
En segon lloc en Víctor ha plantejat un puzzle d'Aronson (algun que altre dóna problemes alhora d'organitzar-se). Hem fet cinc grups (1,2,3,4 i 5)d'aproximàdament deu persones i dins de cada grup dues persones agafen una lletra (A,B,C,D i E). A continuació hem seleccionat els continguts: A: Gòtic; B: Imperi Romà; C: Formes del relleu; D: El Clima; i E: La Revolució Francesa. Després s'han reunit els grups d'experts (grups lletra) i han elaborat tres preguntes i tres respostes, que les han escrit en uns cartonets de diferents colors (un per cada lletra). Finalment ens hem reagrupat altre cop en els grups d'origen.
S'intenta consciènciar a la gent que és important que els alumnes participin activament en tot el procés de tria d'activitats i presa de decisions.
Ha començat la dinàmica de preguntes (tipus concurs) i sembla que els alumnes de CAP s'han engrescat més.
En tercer lloc hem fet un Role-Playing (continua havent gent poc seriosa que semblen més be nins petits) sobre: "Quin tipus d'educació volem". Hi han dos grups de discussió: uns a favor del canvi en l'ensenyament i uns altres més conservadors que volen mantenir el poder del professor. En definitica el Role-Playing ha funcionat bastant bé.
Finalment, un cop acabada aquesta darrera activitat, en Víctor dóna informació sobre legislació (per exmple si es permet anar a escoles lliures, si és legal educar als nins a casa amb els pares...). També xerra sobre diferents tipus d'escoles lliures i intenta fer una reflexió sobre quins valors volem per als nostres fills i la nostra societat en general. Hi ha hagut gent que s'ha exaltat, que sembla que no hagen escoltat res (no sé si a aquets els hauriem de donar el CAP.
Com a conclusió hem de dir que ens hem quedat sorpresos per la resposta de la gent que teníem davant. Si els altres anys s'havia establert un diàleg, enguany el que ha hagut ha estat una clara confrontacíó d'idees. El debat l'han monopolitzat dos o tres alumnes que després han vingut a demanar-me disculpes ("disculpes de què?" els he contestat jo. "De la postura que has adopat durant la sessió"...) Tampoc hem queda clar si cadascú ha pensat seriosament el que deia o simplement si volien donar la nota. De totes totes, la classe ha estat polèmica, cosa de la qual na Nicole està molt contenta perquè com ella mateixa deia: "Això era el que jo cercava".
Tant de bo el meu discurs valgui per esperonar unes consciències endormiscades. Probablement les oïdes d'aquests futurs professors hagin sentit coses que no els agraden. Llavors, podrien començar a plantejar-se perquè hi ha gent descontenta amb la societat en què viu i per això es planegen canviar el sistema de valors que tenim.
Avui hem fet el seminari a la UIB, convidat per la meua amiga na Nicole, professora del CAP i psicopedagoga de l'IES de Sóller. Exposava una classe sobre educació llibertària. Per això, vaig dir als membres del seminari que feren ells l'acta. En Bernat es va oferir i així mentre transcorria la sessió ells redactaren el que passà.
Els temes a tractar eren: metodologia llibertària, puzzle d'Aronson, Role-playing i informació sobre escoles lliures.
Na Nicole presenta a en Victor dient que és un "bon company amb molta saviesa... i que no ha descobert res..."
En Víctor llegeix una sèrie d'articles sobre pedagogia i sociologia per a introduir el tema de si el sistema educatiu que s'empra majoritàriament als nostres centres és l'adient i si cal qüestionar-lo i intentar cercar vies de millora.
Algunes alternatives a la metodologia tradicional podrien ser l'autoavaluació, la "desescolartizació" de l'escola, la feina per projectes, etc. que tenguin per finalitat fomentar la llibertat dels alumnes.
S'ha originat un debat sobre si els plantejaments de la metodologia alternativa són realment aplicables dins l'aula i si són útils per aconseguir els objectius que es plantegen professors i alumnes. Els alumnes del CAP pareixen, en principi, reacis a l'utlització de les metodologies alternatives. "Jo don el temari i això és el que s'han d'aprendre... i punt". Són alguns dels comentaris que fan els futurs professors d'història, cosa que visllumbra un panorama no gaire bo, tocant la predisposició pel canvi.
En segon lloc en Víctor ha plantejat un puzzle d'Aronson (algun que altre dóna problemes alhora d'organitzar-se). Hem fet cinc grups (1,2,3,4 i 5)d'aproximàdament deu persones i dins de cada grup dues persones agafen una lletra (A,B,C,D i E). A continuació hem seleccionat els continguts: A: Gòtic; B: Imperi Romà; C: Formes del relleu; D: El Clima; i E: La Revolució Francesa. Després s'han reunit els grups d'experts (grups lletra) i han elaborat tres preguntes i tres respostes, que les han escrit en uns cartonets de diferents colors (un per cada lletra). Finalment ens hem reagrupat altre cop en els grups d'origen.
S'intenta consciènciar a la gent que és important que els alumnes participin activament en tot el procés de tria d'activitats i presa de decisions.
Ha començat la dinàmica de preguntes (tipus concurs) i sembla que els alumnes de CAP s'han engrescat més.
En tercer lloc hem fet un Role-Playing (continua havent gent poc seriosa que semblen més be nins petits) sobre: "Quin tipus d'educació volem". Hi han dos grups de discussió: uns a favor del canvi en l'ensenyament i uns altres més conservadors que volen mantenir el poder del professor. En definitica el Role-Playing ha funcionat bastant bé.
Finalment, un cop acabada aquesta darrera activitat, en Víctor dóna informació sobre legislació (per exmple si es permet anar a escoles lliures, si és legal educar als nins a casa amb els pares...). També xerra sobre diferents tipus d'escoles lliures i intenta fer una reflexió sobre quins valors volem per als nostres fills i la nostra societat en general. Hi ha hagut gent que s'ha exaltat, que sembla que no hagen escoltat res (no sé si a aquets els hauriem de donar el CAP.
Com a conclusió hem de dir que ens hem quedat sorpresos per la resposta de la gent que teníem davant. Si els altres anys s'havia establert un diàleg, enguany el que ha hagut ha estat una clara confrontacíó d'idees. El debat l'han monopolitzat dos o tres alumnes que després han vingut a demanar-me disculpes ("disculpes de què?" els he contestat jo. "De la postura que has adopat durant la sessió"...) Tampoc hem queda clar si cadascú ha pensat seriosament el que deia o simplement si volien donar la nota. De totes totes, la classe ha estat polèmica, cosa de la qual na Nicole està molt contenta perquè com ella mateixa deia: "Això era el que jo cercava".
Tant de bo el meu discurs valgui per esperonar unes consciències endormiscades. Probablement les oïdes d'aquests futurs professors hagin sentit coses que no els agraden. Llavors, podrien començar a plantejar-se perquè hi ha gent descontenta amb la societat en què viu i per això es planegen canviar el sistema de valors que tenim.
dimecres, 11 de febrer del 2009
Acta 11-2-09
Assistents: Na Cristina, en Bernat, en Josep i en Sergi.
Cal destacar que la setmana passada no ens vam reunir perquè hi havia gent del seminari que tenia reunions d'equip educatiu.
En aquesta reunió ja hem pogut xerrar sobre els comentaris que alguns membres del seminari han fet sobre el curt "la isla de las flores". Jo havia seleccionat uns conceptes o categories que havien sortit en els comentaris com: llibertat, capitalisme, propietat privada, desigualtat i justícia i a partir d'aquí hem encetat un micro debat sobre el significat de llibertat. Per una banda na Cristina deia que la llibertat és una opinió i que per tant, cadascú pot tenir un concepte diferent de la paraula. Per una altra part en Bernat deia que el video era massa exagerat, no podia ser que els humans estiguessin per darrere dels porcs en la cadena alimentícia. Demanava si això no era una espècie de muntatge. Sergi, en canvi, comentava que l'amo del terreny on estaven els porcs s'aprofitava també de les persones (els habitants de l'illa de les flors), atès que s'enduein menjar que d'altra manera estaria ocupant-li un espai en el seu terreny.
La llibertat, efectivament, és un valor i com a tal està carregada de simbologia, és alguna cosa mala de definir, atès que no és tangible.
Com passa en el video els habitants de l'illa de les flors són lliures perquè no tenen ni amo ni diners, però això precissament és el que fa que estiguen per darrere dels porcs, ja que no podern triar. Una paradoxa perfecta que engloba tot el missatge del video.
Tanmateix hem pogut pensar sobre què significa la llibertat. Si més no, és el leitmotiv d'aquest seminari.
També he comentat que peguessin un cop d'ull als enllaços de video que na Cristina i en Sergi han posat en els comentaris de l'acta anterior.
Per a la propera reunió xarrarem sobre com funciona un role-playing. El proper dimecres faig una classe a estudiants de CAP de la UIB i he convidat a tots els membres del seminari. Tothom pot aportar alguna cosa.
A més a més durant la setmana els vaig passar uns escrits sobre educació des d'una vessant crítica i sociològica (tret d'A. Giddens). En això, però aprofundirem un pic hajam acabat la classe de la UIB
Cal destacar que la setmana passada no ens vam reunir perquè hi havia gent del seminari que tenia reunions d'equip educatiu.
En aquesta reunió ja hem pogut xerrar sobre els comentaris que alguns membres del seminari han fet sobre el curt "la isla de las flores". Jo havia seleccionat uns conceptes o categories que havien sortit en els comentaris com: llibertat, capitalisme, propietat privada, desigualtat i justícia i a partir d'aquí hem encetat un micro debat sobre el significat de llibertat. Per una banda na Cristina deia que la llibertat és una opinió i que per tant, cadascú pot tenir un concepte diferent de la paraula. Per una altra part en Bernat deia que el video era massa exagerat, no podia ser que els humans estiguessin per darrere dels porcs en la cadena alimentícia. Demanava si això no era una espècie de muntatge. Sergi, en canvi, comentava que l'amo del terreny on estaven els porcs s'aprofitava també de les persones (els habitants de l'illa de les flors), atès que s'enduein menjar que d'altra manera estaria ocupant-li un espai en el seu terreny.
La llibertat, efectivament, és un valor i com a tal està carregada de simbologia, és alguna cosa mala de definir, atès que no és tangible.
Com passa en el video els habitants de l'illa de les flors són lliures perquè no tenen ni amo ni diners, però això precissament és el que fa que estiguen per darrere dels porcs, ja que no podern triar. Una paradoxa perfecta que engloba tot el missatge del video.
Tanmateix hem pogut pensar sobre què significa la llibertat. Si més no, és el leitmotiv d'aquest seminari.
També he comentat que peguessin un cop d'ull als enllaços de video que na Cristina i en Sergi han posat en els comentaris de l'acta anterior.
Per a la propera reunió xarrarem sobre com funciona un role-playing. El proper dimecres faig una classe a estudiants de CAP de la UIB i he convidat a tots els membres del seminari. Tothom pot aportar alguna cosa.
A més a més durant la setmana els vaig passar uns escrits sobre educació des d'una vessant crítica i sociològica (tret d'A. Giddens). En això, però aprofundirem un pic hajam acabat la classe de la UIB
dimecres, 28 de gener del 2009
Acta 28-01-09
Assistents: En Bernat, n'Eleine, na Lidón, na Cristina.
Cal destacar que la darrera setmana no vam fer cap acta perquè molta gent no hi va venir a la visualització del curt "la isla de las flores" que era el que estava en l'ordre del dia. Finalment com que només hi havien dues persones: na Lidon i en Josep vam veure el video i els vaig dir que feren un comentari al blog sobre aquest, cosa que també vaig comunicar a la resta de gent que no havia vingut a la reunió.
En la reunió d'avui, tan sols en Bernat i na Lidon havien vist el video i cap d'ells ha fet cap comentari al blog. Els he recordat als presents que les reunions són els dimecres i que si no hi poden venir, almenys, ho haurien de dir. Estem fent el seminari perquè estem interessats i si no volem continuar hauríem de deixar-ho perquè jo no tinc perquè anar encalçant a la gent perquè vingui a les reunions.
Així, és que encara queda pendent que tothom miri el curt i que penji un comentari.
Per altra banda, jo com a coordinador també tinc un compte pendent amb els estudiants, ja que vaig dir, que miraria de xerrar amb algun perquè vingués al seminari i exposara el seu punt de vista i encara no ho he fet.
N'Eleine ha xarrat sobre l'aplicació del puzzle d'Aronson en l'àrea d'Alemany. Ha fet tres grups d'experts: en pronoms, verbs i com fer preguntes. Ara encara li falta enllestir aquesta iniciativa i veure com li responen els estudiants.
Per altra banda ens ha plasmat un projecte de webquest sobre un restaurant virtual en què hi han tres grups: els decoradors, els caps de personal i els cambrers o cuiners. Com que té dues natives a classe a aquestes les ha posades com a directores d'escena perquè creen dues escenes com a un joc de rol. La idea està molt bé i sembla molt interessant. Esperem que en les classes succesives pugi aportar més ínformació de com li van sortint aquests projectes.
En Bernat de matemàtiques, també s'ha interessat per les webquest i ha comentat que n'ha trobada una sobre: "Per què serveixen les equacions" i que té pensat fer tres grups d'experts o treball: 1) cerquen informació sobre equacions, 2)Altres especialitzats en resoldre equacions i 3)Altres en l'aplicació de les equacions en la vida real.
Sobre l'apliació de les equacions a la vida real els hi he comentat que estaria bé dur a algú que de debò ho faci, com pugui ser un arquitecte o algun enginyer i això seria una molt bona manera d'acostar l'escola al poble o viceversa, a més de veure la utilitat a una cosa que, a simple vista, sembla desconnectada del món en què vivim.
Finalment els he dit que durant el mes de Febrer, faré una classe sobre el que estem treballant a alumnes de Cap de la UIB i que estan convidats a venir i a participar, cosa que estaria molt bé.
Cal destacar que la darrera setmana no vam fer cap acta perquè molta gent no hi va venir a la visualització del curt "la isla de las flores" que era el que estava en l'ordre del dia. Finalment com que només hi havien dues persones: na Lidon i en Josep vam veure el video i els vaig dir que feren un comentari al blog sobre aquest, cosa que també vaig comunicar a la resta de gent que no havia vingut a la reunió.
En la reunió d'avui, tan sols en Bernat i na Lidon havien vist el video i cap d'ells ha fet cap comentari al blog. Els he recordat als presents que les reunions són els dimecres i que si no hi poden venir, almenys, ho haurien de dir. Estem fent el seminari perquè estem interessats i si no volem continuar hauríem de deixar-ho perquè jo no tinc perquè anar encalçant a la gent perquè vingui a les reunions.
Així, és que encara queda pendent que tothom miri el curt i que penji un comentari.
Per altra banda, jo com a coordinador també tinc un compte pendent amb els estudiants, ja que vaig dir, que miraria de xerrar amb algun perquè vingués al seminari i exposara el seu punt de vista i encara no ho he fet.
N'Eleine ha xarrat sobre l'aplicació del puzzle d'Aronson en l'àrea d'Alemany. Ha fet tres grups d'experts: en pronoms, verbs i com fer preguntes. Ara encara li falta enllestir aquesta iniciativa i veure com li responen els estudiants.
Per altra banda ens ha plasmat un projecte de webquest sobre un restaurant virtual en què hi han tres grups: els decoradors, els caps de personal i els cambrers o cuiners. Com que té dues natives a classe a aquestes les ha posades com a directores d'escena perquè creen dues escenes com a un joc de rol. La idea està molt bé i sembla molt interessant. Esperem que en les classes succesives pugi aportar més ínformació de com li van sortint aquests projectes.
En Bernat de matemàtiques, també s'ha interessat per les webquest i ha comentat que n'ha trobada una sobre: "Per què serveixen les equacions" i que té pensat fer tres grups d'experts o treball: 1) cerquen informació sobre equacions, 2)Altres especialitzats en resoldre equacions i 3)Altres en l'aplicació de les equacions en la vida real.
Sobre l'apliació de les equacions a la vida real els hi he comentat que estaria bé dur a algú que de debò ho faci, com pugui ser un arquitecte o algun enginyer i això seria una molt bona manera d'acostar l'escola al poble o viceversa, a més de veure la utilitat a una cosa que, a simple vista, sembla desconnectada del món en què vivim.
Finalment els he dit que durant el mes de Febrer, faré una classe sobre el que estem treballant a alumnes de Cap de la UIB i que estan convidats a venir i a participar, cosa que estaria molt bé.
dimecres, 14 de gener del 2009
Acta 14-01-2009
Assisstents. Tots llevat d'en Pere.
Recent vingtus de les vacances de Nadal comencem la primera reunió del nou any.
Abans de la reunió els havia passat una article de la revista del mes de desembre "Cuadernos de Pedagogía" el qual anava sobre una escola unitaria vasca de primaria que treballa per projectes. Ho fan cada any, és a dir, tenen com a projecte educatiu treballar per projectes. Als mestres nouvinguts els engresquen perquè no s'encasillen en el libre de text. Aquesta experiència ha agradat als membres del seminari. Cristina comenta que aquesta forma de treballar és aplicable a assignatures optatives però no a la resta per mor del currículum tan tancat que dóna conselleria. Bernat diu que ell podria treballar sense llibres. De fet, el seu departament ho fa a uns grups, però que el llibre ja ve donat des de l'any anterior. Llavors comentem que hi hauria que treballar en els departaments i que Conselleria no t'obliga a emprar cap llibre. Faig un esment a què això implica molta més feina per banda del professorat.
Cristina, abans de Nadal ja havia començat a treballar amb el puzzle D'aronson i ens explica com ha dissenyat la seua Unitat Didàctica i com li va. Ho està fent amb alumnes de 3er d'ESO a una assignatura optativa que es diu "Ciències Experimentals". Ha dissenyat un total de sis grups d'experts composats per tres estudiants. Cada grups s'encarrega d'un tema diferent, com tipus d'emprentes, terra de les sabates, etc. A hores d'ara ja du al voltant de tres classes treballant així, és a dir, cada grup ho fa independentment i autònoma segons el tema que li ha tocat. Després vol unir a gent de cada grup perquè arribin a tutoritzar-se. Per ara diu que li va bé que més endavant ja veurem el que surt.
També els he mostrat aquest bloc, perquè hi havia gent que encara no havia entrat. Els he comentat que, per ara, el bloc és molt simple (només surten les actes i algun link) però que està obert a qualsevol canvi que em vulguin fer arribar.
Hem aacabat xarrant sobre les webquest com una eina per a treballar també per projectes i amb un tarannà cooperatiu.
Esper que la iniciativa de Cristina la segueixin la resta de membres del seminari i exposin el que fa a tothom. D'això es tracta al cap i a la fi.
Recent vingtus de les vacances de Nadal comencem la primera reunió del nou any.
Abans de la reunió els havia passat una article de la revista del mes de desembre "Cuadernos de Pedagogía" el qual anava sobre una escola unitaria vasca de primaria que treballa per projectes. Ho fan cada any, és a dir, tenen com a projecte educatiu treballar per projectes. Als mestres nouvinguts els engresquen perquè no s'encasillen en el libre de text. Aquesta experiència ha agradat als membres del seminari. Cristina comenta que aquesta forma de treballar és aplicable a assignatures optatives però no a la resta per mor del currículum tan tancat que dóna conselleria. Bernat diu que ell podria treballar sense llibres. De fet, el seu departament ho fa a uns grups, però que el llibre ja ve donat des de l'any anterior. Llavors comentem que hi hauria que treballar en els departaments i que Conselleria no t'obliga a emprar cap llibre. Faig un esment a què això implica molta més feina per banda del professorat.
Cristina, abans de Nadal ja havia començat a treballar amb el puzzle D'aronson i ens explica com ha dissenyat la seua Unitat Didàctica i com li va. Ho està fent amb alumnes de 3er d'ESO a una assignatura optativa que es diu "Ciències Experimentals". Ha dissenyat un total de sis grups d'experts composats per tres estudiants. Cada grups s'encarrega d'un tema diferent, com tipus d'emprentes, terra de les sabates, etc. A hores d'ara ja du al voltant de tres classes treballant així, és a dir, cada grup ho fa independentment i autònoma segons el tema que li ha tocat. Després vol unir a gent de cada grup perquè arribin a tutoritzar-se. Per ara diu que li va bé que més endavant ja veurem el que surt.
També els he mostrat aquest bloc, perquè hi havia gent que encara no havia entrat. Els he comentat que, per ara, el bloc és molt simple (només surten les actes i algun link) però que està obert a qualsevol canvi que em vulguin fer arribar.
Hem aacabat xarrant sobre les webquest com una eina per a treballar també per projectes i amb un tarannà cooperatiu.
Esper que la iniciativa de Cristina la segueixin la resta de membres del seminari i exposin el que fa a tothom. D'això es tracta al cap i a la fi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
